Jesús Martínez Guerricabeitia pertany a aquella generació marcada ineludiblement per la guerra i pel caràcter repressiu del règim franquista que va portar el seu pare, el seu germà fundador de la històrica editorial Ruedo Ibérico i ell mateix a sofrir la presó, a causa de les seues conviccions llibertàries.
Una estada a la presó traumàtica, però que va contribuir a una part de la seua pròpia formació: allà va rebre classes de professors que també havien patit represàlies i va millorar els seus coneixements d’anglès.

Aquestes seran les darreres classes que rebrà, ja que de la presó eixirà convertit prematurament en un adult obligat a forjar-se a ell mateix, sense cap possibilitat de seguir estudiant; potser per això les seues ganes d’aprendre i la seua curiositat intel·lectual mai se sadollaran.

Una vegada recobrada la llibertat, aconsegueix obrir-se camí i es converteix en un jove emprenedor que treballa en una linotípia com a corrector, i fins i tot aplica mètodes de la seua invenció per reparar les matrius de diverses linotípies valencianes. Després d’haver-se instal·lat pel seu compte en un magatzem de blanqueig, el 1951 emigra amb la seua esposa i el seu fill a Colòmbia, i el 1968 es traslladen a las illes Verges per tornar definitivament a València el 1970.
L’estada fora d’Espanya l’ha convertit en un hàbil home de negocis fet a ell mateix, amb una ampla experiència en la representació i la gestió comercials.

És el bagatge amb què regressa a València, moment en què pot permetre’s que la seua antiga afició a l’art es concrete en l’adquisició d’algunes pintures, en paral·lel amb una col·laboració creixent –bé que no militància– amb el Partit Comunista i amb totes les forces cíviques.